Els dos grups municipals presentaran aquest dijous una moció perquè Olot iniciï la implementació d'un monitoratge sistemàtic, continu i en obert de la qualitat de l’aire en diversos barris, de forma progressiva. L'objectiu és abastar les diverses casuístiques de la ciutat en un període de temps raonable.
La CUP i Activem proposen començar per dos barris de la ciutat que puguin tenir un major impacte segons les diverses fonts d’emissions, com ara el trànsit, els sistemes de calefacció per combustió, etc. Aquesta implementació, proposen, s'hauria de fer amb l'assessorament d'experts locals en qualitat de l'aire per garantir la idoneïtat de les ubicacions dels detectors i interpretar adequadament les dades recollides.
L’exposició continuada a contaminants atmosfèrics, derivats del trànsit i dels sistemes de calefacció, presenta riscos significatius per la salut, especialment entre els grups més vulnerables com infants i persones grans. Les partícules en suspensió poden provocar problemes respiratoris i afectar la funció cardiovascular, entre d’altres.
Aquesta correlació entre la qualitat de l'aire i la salut subratlla la necessitat de la instal·lació de detectors com a eina fonamental per a la identificació i reducció dels contaminants, amb l'objectiu final de protegir la salut de tothom.
Diversos estudis científics indiquen que l'exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica també pot tenir implicacions serioses en la salut mental, amb un augment de casos de trastorns neurodegeneratius com la demència. La instal·lació dels detectors, doncs, proporcionarà dades rellevants per identificar i reduir contaminants, contribuint a una millora tangible de la salut de la població.
La CUP i Activem consideren que és necessari abordar aquesta qüestió des de múltiples perspectives per garantir una visió completa del problema. En primer lloc, la presència de trànsit rodat intens en determinats carrers és una font clara de contaminants atmosfèrics. D'altra banda, els barris residencials poden veure afectada la seva qualitat de l'aire pels sistemes de calefacció per combustió.
Cal destacar que la nostra comarca compta amb persones expertes en qualitat de l'aire, i proposem buscar el seu assessorament per garantir l'eficàcia dels detectors i la interpretació precisa de les dades recollides.
L’any 2020, arran de les reivindicacions de la Plataforma “No és un vial, és un carrer!”, es va instal·lar la Unitat Mòbil de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a la cruïlla del carrer Creu Roja amb l’avinguda Sant Jordi, amb l’objectiu de mesurar diversos paràmetres de la qualitat de l’aire.
Si bé és cert que en aquells mesuraments cap dada va superar els límits legals, també cal reconèixer que es van prendre en un període molt allunyat de la normalitat: en plena pandèmia de la Covid-19, amb les escoles tancades i moltes empreses optant pel teletreball, desplaçant-se només una fracció del trànsit habitual.
Tanmateix, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix uns llindars que tot i no ser d’obligat compliment indiquen els límits que representen un risc per a la salut de les persones. Les mesures preses l’any 2020, lamentablement, superaven aquests índexs. És a dir, fins i tot en un escenari favorable, la nostra ciutat registra nivells perjudicials per la salut.
Alhora, cal esmentar l’actualització periòdica d’aquests límits, és a dir, que alguns dels índexs que anteriorment eren legals pot ser que deixin de ser-ho després del canvi. Aquest mateix dimecres, el Consell de la UE i el Parlament Europeu han tancat un acord provisional per endurir els límits de contaminació de l'aire per al 2030. La revisió de la directiva inclou límits més estrictes a diversos contaminants, incloses les partícules fines (PM2,5, PM10), el diòxid de nitrogen (NO2) i el diòxid de sofre (SO2).
La CUP i Activem Olot proposen convocar una taula amb els grups municipals i aquelles persones i agents que puguin aportar la seva expertesa, per tal d’abordar la qüestió. Alhora, defensen que cal aprofitar les convocatòries del Departament d’Acció Climàtica, dels Fons Next Generation o de qualsevol altre ens supramunicipal que pugui ajudar al seu finançament.