L'aigua és un element indispensable per a la vida, per la societat i pels ecosistemes
i, com tal, s'ha de gestionar sota criteris d'interès general i de béns comuns. Com
sabem, i cada vegada més, és un bé escàs, i a Olot és gestionada de forma privada.
Aquest sistema de gestió no és òptim per garantir-ne l'accés universal, la gestió
eficient i amb criteris socials i ecològics.
Des de la CUP Olot, com ja hem fet en el passat, treballarem per la gestió pública
de l'aigua d'Olot, i és que en aquest proper mandat (2023-2027) s'ha de començar a
tramitar-ne la municipalització.
I és que el 2029 finalitzarà la concessió administrativa del servei municipal
d'abastament d'aigua a la ciutat d'Olot (ara externalitzat a Agbar), i ara és el moment
de començar a treballar conjuntament amb AMAP per fer aquesta transició cap a la
gestió pública de l'aigua a Olot.
L'AMAP és l'Associació de Municipis per l'Aigua Pública on la CUP va proposar que
ens adheríssim (el gener de 2023) i, el fins ara equip de govern, amb la seva majoria
absoluta, va decidir no fer-ho.
La gestió pública de l'aigua s'ha de considerar com el model de gestió que millor
s'ajusta a aquestes exigències socials i ecològiques, amb mecanismes de control
que garanteixen la transparència, la informació, la rendició de comptes i la
participació ciutadana efectiva. La mateixa agència catalana de l'aigua afirma que
els estudis demostren que la gestió pública és un 25% més barata que la privada, i
el Tribunal de Cuentas espanyol afirma que la gestió privada té un 30% més de
pèrdues de la xarxa i un 15,5% menys d'inversió en enfront dels serveis
d'abastiment gestionats de forma pública.
Per la CUP és una prioritat recuperar la gestió dels serveis públics, i l'aigua n'és un
dels principals.
Ha estat notícia el mal estat de la xarxa d'aigües d'Olot, que perd el 40% de l'aigua
que s'extreu de l'aqüífer, en fuites. Això vol dir que, de cada 100 litres que s'injecten
a la xarxa, només n'arriben 60 a les aixetes. I també hem estat notícia per l'ús privat
que exerceix Olot Meats de l'aqüífer que passa per sota la nostra ciutat.
L'escorxador extreu una cinquena part de l'aigua del consum domèstic de tota la
comarca o cosa que és el mateix: l'aigua que consumeixen plegats els habitants de
Sant Joan les Fonts, la Vall d'en Bas, Besalú, les Preses i Sant Feliu de Pallerols.
Davant aquesta situació insostenible que clarament no té com a prioritat preservar
l'aigua per la població i pel seu ús social, des de la CUP treballarem per la seva
municipalització.
Paral·lelament, de la mateixa forma que volem els millors serveis públics per tothom,
volem un sistema fiscal municipal just i equitatiu.
La CUP proposem una fiscalitat progressiva. Una fiscalitat que tingui en compte la
renda, les propietats i el nombre de membres de les famílies a l'hora de fixar els
preus públics (com els dels casals d'estiu, les llars d'infants, escola de música i
d'expressió), les taxes municipals (com la de les escombraries), i els impostos (com
el de l'IBI).
En definitiva, es tracta de racionalitzar la recaptació, per fe- la més justa socialment i
solidària: a major renda, major contribució; i, a menor renta, menor contribució.